Entrevista amb l’Edu Galí – Director Tècnic

I avui, entrevista amb l’Eduard Galí, Director Tècnic de la Secció.

1. El Director Tècnic és el personatge més temut pels entrenadors?

En absolut. Jo diria que la tasca del Director Tècnic es la de facilitar la feina als entrenadors/es del club i així es veu en la major part dels casos. De vegades hi han situacions en les quals podem o no estar d’acord però intentem dialogar perquè al final els temes es resolguin de manera consensuada.

 2.    Ens podries fer cinc cèntims sobre el treball tècnic que es fa amb entrenadors i no és visible?

Depèn molt de les categories. Amb petits (preinfantil-infantil-cadet) parlem de la metodologia en els entrenaments, de la millora dels jugadors. Sempre intentem que el treball individualitzat estigui per sobre del treball tàctic col·lectiu que en aquestes edats ha de ser una      eina facilitadora pel creixement del jugador.

A partir de la categoria junior els entrenadors incideixen   més en el treball de preparació física, psicològica i tàctica col·lectiva. En aquestes categories intentem facilitar el pas del jugador a la categoria   sènior, pas que habitualment es fa difícil.

 3.    On gaudeixes més? Com a Entrenador o com DT

El treball com a entrenador et fa gaudir més en els bons moments però també patir molt en els dolents. Diguem que la feina del DT no te tantes pujades i baixades, és una tasca que es fa més en la ombra. No participes tant dels èxits però tampoc dels fracassos i el teu treball s’avalua en una o més temporades i no setmanalment com en el cas de l’entrenador (sobretot en sèniors). Gaudeixo molt de les dues tasques.

 4.    Explica’ns que és “la soledat de l’entrenador”, aplicable també a DT

La soledat de l’entrenador està molt relacionada en com es pren ell els mals moments que puguin haver al llarg d’una temporada. Tenir un bon equip de treball, un DT o uns bons directius que el recolzin amb una xerrada, una trucada o un missatge en els mals moments es fa molt important. Però tot i així l’entrenador sempre conviu amb aquesta soledat inexplicable perquè probablement ningú li dedica tantes hores com ell a pensar en els seus jugadors i a preparar els entrenaments i els partits.

El DT no està sol gairebé mai. Més que de la soledat del DT podríem parlar de la “lluita” del DT, que ha d’estar constantment facilitant la tasca dels seus entrenadors i per això ha de “intervenir” de vegades amb directius, pares o jugadors o amb els propis entrenadors perquè l’entorn de treball sigui el més adequat per tothom.

 5.    És factible fer un treball tècnic transversal a nivell d’equips en clubs com el nostre?

Es complicat perquè ara mateix ens manquen recursos d’instal·lació ni de personal per poder treballar com seria idoni. Per fer un treball adient seria molt interessant disposar de preparadors físics i fisios que poguessin treballar en sintonia amb els entrenadors i tenir uns bons espais i material per desenvolupar la seva feina. De tota manera crec que en l’actualitat es poden trobar punts en comú entre els equips del club; mirem de fer un bàsquet poc rígid, poc sistematitzat, on es faci pensar al jugador i facilitar-li les eines tècniques per poder resoldre les situacions que se li plantegin, tot això intentant respectar al màxim la personalitat dels entrenadors i la seva manera d’entendre el joc.

 6.    Com es plantegen relacions entre equips?

Es fa difícil fer entendre a tothom que és important tenir una visió global de club, apartar-se a vegades dels objectius de l’equip per apropar-se més als de club, però es fonamental tenir “bona gent” al club i  en aquesta línia crec que hem avançat molt en els darrers anys.

 7.    L’objectiu general del bàsquet AESE és…

Han de conviure dos objectius molt clars. El primer d’ells es millorar a tots els jugadors que passin per les nostres mans, millorar-los en tots els sentits i independentment de quin sigui el seu nivell. L’altre és treballar al màxim per aconseguir que jugadors formats al club arribin als nostres equips sèniors o inclús més amunt. Dissabte passat els màxims anotadors dels partits que van jugar el sènior A i el B van ser dos jugadors que han fet tota la seva vida esportiva a l’AESE, no se si això havia passat abans o no però crec que és una bona dada per mesurar la feina que es va començar a fer fa uns anys.

 8.    Aspectes claus en la formació d’entrenadors i aspectes claus en l’aprenentatge dels jugadors

El més important per un entrenador es conèixer la matèria prima que te davant seu (els seus jugadors). Ens hem de formar S’ha de saber les característiques físiques i psicològiques dels nois de la seva edat, s’ha de conèixer el seu entorn social, els seus pares, la seva situació econòmica.. De vegades ens obsessionem amb temes tècnics o tàctics i deixem de banda altres aspectes que son imprescindibles pel creixement dels nostres jugadors. Hem de fer esportistes, crear persones i en aquest sentit els entrenadors de vegades no estem suficientment formats com per ajudar-los. El primer que has de fer perquè un jugador aprengui es “fer-te’l teu”, demostrar-li que et preocupa la seva formació, tot el que l’envolta, que l’estàs ajudant, un cop assoleixes això és més fàcil donar-li al jugador una bona base tècnica perquè després li sigui més fàcil poder entendre el joc.

 9.    El/la meu/meva fill/a no juga gens. He de parlar amb l’entrenador i/o el DT perquè això no pot continuar…

No és fàcil però els entrenadors i els DT’s han d’intentar preveure aquestes situacions abans que es desbordin, han de parlar amb aquests jugadors, han de reforçar-los durant els entrenaments perquè no pateixin, han de parlar amb els seus pares perquè entenguin que de vegades aquestes coses passen i entre tots ajudar al nen que es qui pitjor ho passa en aquests casos. Amb l’entrenador no s’ha de parlar mai d’aquests temes, en tot cas amb el DT.

 10.  Comiat

Una vegada un bon entrenador i amic (ell ja sap qui es) en un moment de desànim per part meva em deia que no existeix el club perfecte, i es així, tots tenim les nostres mancances però crec que AESE a dia d’avui és un bon lloc per treballar. Tot i així comença a ser molt important que es treballi des dels despatxos per millorar les nostres instal·lacions que, a dia d’avui, no estan en concordança amb el nostre volum de gent i la il·lusió i qualitat que posem en la nostra feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *